El llapis màgic

Marc, era un xiquet molt llest. Sempre treia bones notes. Però, aquella vegada estava sent diferent.
Era la tercera vegada que es presentava a les proves d'accés a la universitat. Les dues anteriors, només havia tret un cinc i estava realment amoinat. Per això, eixe dia era molt important per a ell. Era 20 de Desembre, no ho oblidaria mai.

Per la nit, no va dormir gens, a causa dels nervis que tenia. Així a l'endemà, en arribar a classe, el mestre va repartir els exàmens i Marc s'adonà esglaiat que s'havia deixat el llapis a casa. En assabentar-se'n quasi va plorar. Tremolòs, li'n va demanar un al mestre, però aquell home era molt dolent i no li'l va deixar. Estava perdut, no podria fer l'exàmen. No podria anar a l'universitat amb els seus amics. Així, la seua companya Paula, el va veure tan preocupat que li va oferir un. Tots els companys, a cor, li demanaren que no acceptara l'oferta, que eixe llapis era de la mala sort perquè la xiqueta mai havia aprovat els exàmens amb ell. El mestre, començà a repartir els exàmens amb cara de pocs amics i Marc va agafar el llapis. Va començar l'exàmen. Al cap d'una estona, el mestre va dir que els quedava només vint minuts per a acabar. Marc quasi no va tindre temps així que quan va entregar l'exàmen al mestre va dubtar molt. Damunt, s'hi jugava molt perquè si no treia bona nota, no podria arribar a la universitat.

L'endemà, el mestre va entrar a classe i va dir: - Xics, hi ha tres aprovats i només hi ha una persona que ha tret un deu. Marc, es va donar per vençut, perque pensava que ell no seria capaç d'haver assolit aquella nota. Així que el mestre va repartir els exàmens, Marc va veure incrèdul que ell havia tret la nota més alta de la classe.

Tots li felicitaren i Marc li va donar les gràcies a Paula perquè gràcies a ella va poder fer l'exàmen.