lunes, 6 de mayo de 2013
Colau
Colau no era un xiquet com qualsevol altre. Cada dia quan els raigs de sol d'estiu acaronaven la seua cara, remugava amb insistència. Els seus pares havien partit a un lloc desconegut i ell els esperava mirant des del balcó de la casa cap a l'horitzó. Un mar de tarongers atapeïa la plana calitjosa. El camí que menava a l'alqueria on vivia d'ençà que els seus pares el deixaren amb la seua iaia. L'ensopiment que li produia aquell paissatge verd era trencat només per una filera de muntanyes punxegudes l'ombra de les quals es projectava a la superfìcie fins que el sol estiuenc no les traspassava. La casa on passava aquell estiu caloròs, no li era extranya. Hi havia estat moltes vegades. L'habitava la seua iaia Martina. Era una dona per a ell extranya. Diferent a altres dones que coneixia per moltes coses extranyes que feia. Es passava el dia pujant i davallant les moltes escales de l'alqueria i li agradava tindre sempre un fil de música que al pobre Colauet li semblaven mosquits nocturns foradant-li les orelles.
jueves, 2 de mayo de 2013
Primero de Mayo Valenciano
En medio del desastre, canciones como Set fire to the rain de Adele inyectan en mi alma una dosis de esperanza en el futuro que aparece negro como la noche. La noche se llena de estrellas y junto con la vía lactea de una noche de verano marcan el camino a seguir. No hay que desfallecer, hay que seguir y luchar erguidos alzando la bandera del amor y de la amistad. No podemos parar de pensar que por más oscuro que veamos nuestro destino, por más lágrimas que derramemos, nuestros antepasados lucharon por una vida mejor.
Y es que ayer fue primero de Mayo. El paseo por la ciudad fue muy agradable y concurrido. Gentes de muy diferentes tendencias se manifestaron conjuntamente en un ambiente bastante lúdico. El día acompañó ya que después de varios días lluviosos y con temperaturas anormalmente bajas para finales de abril por estos lares, un tibio sol nos iluminó toda la marcha. Familias, jubilados, trabajadores por cuenta ajena, autónomos, trabajadores funcionarios, estudiantes, parados, colectivos de inmigrantes, gente de todo tipo, ideología y razón social se dio cita en Sant Agustí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)