lunes, 30 de diciembre de 2013

2ª entrega de palabras extremeñas en mi memoria

Como ya he comentado con anterioridad, mi familia, mis padres y abuelos tanto maternos como paternos proceden de un pueblo de Extremadura situado al sur de la provincia de Badajoz, lindando con la provincia de Sevilla y Huelva. Es curioso pero, una cosa que me ha llamado siempre la atención es que dicho pueblo no tiene un nombre único. A ver si me explico, el pueblo se le conoce como Santa María de Navas u Hoya de Santa María. Los lugareños lo indentifican como Santa María simplemente. Nosotros siempre le hemos llamado así, Santa María. El caso, es que el pueblo como también lo conocemos en la familia, tiene una riqueza léxica en su hablar que me sorprende y a la vez me llena de orgullo porque son mis orígenes y me encanta conocer esas palabras heredadas de nuestros ancestros y que deberían de pervivir para siempre en nuestro idioma. Ya he hablado anteriormente de este tema. Y mirando para atrás me llama la atención la cantidad de interés que ha suscitado. Más de 3000 visitas al post me confirman lo que digo. Para despedir el año quería desempolvar mi memoria y ofreceros otras palabras que he escuchado siempre a mis padres y que me parecen tremendamente originales.

 - Melón boticario: Siempre nos hemos referido así para el típico melón que cuando lo abres está pasado y con una tonalidad ligeramente transparente. Hay quien adora los melones en este estado y hay quien los odia.

- Montar en gori: Se dice que alguien va montado en gori cuando va subida una persona encima de otra. También se dice habitualmente montar a caballo a alguien.

 - Entrillar: Esta palabra si que aparece en el diccionario de la RAE. Su uso es habitual en mi familia e indica el hecho de pillarte o aprisionarte los dedos con algo, generalmente con resultado de dolor.

 - Percudir: Si consultamos el significado de esta palabra, comprobamos que según la RAE viene directamente de una palabra latina (percutere). Es decir, estamos ante una palabra de uso bastante restringido y que en estas tierras tien un uso habitual mientras que en entornos urbanos se debe de haber perdido. Se utiliza con el significado de ensuciar o penetrar la suciedad.

- Cimbrear: Me gusta especialmente el uso de esta palabra. Es un poco complicado de explicar. Para que veamos todos la riqueza del lenguaje extremeño. Imaginemos una barra de madera larga apoyada en una superficie. Se dice que la barra de madera se cimbrea en el sentido de balancearse por no estar bien apoyada. Incluye movimiento.

- Relatar: Al mirar en el diccionario de la RAE, relatar tiene varias acepciones. La que busco es la que equivale al uso que se le da en Santa María y que la de reñir a alguien o también protestar o refunfuñar. La mujer no hace más que relatar. La madre relató al niño.

- Chambergo: Se refiere a un abrigo generalmente de trapo. Así lo entiendo yo, quizá alguno de vosotros, moqueton adictos podáis ofrecer alguna aportación al respecto.

- Fechar: Esta palabra la utilizaba con cierta frecuencia mi abuela en el sentido de cerrar siempre una puerta y echando el pestillo. Ese significado no lo encuentro en ningún diccionario con lo que entiendo que debe ser un lusismo ya que en portugués justamente fechar es cerrar.

 - Doblado: Otra de las palabras que me gustan especialmente y que sólo la he escuchado en mi familia. Se refiere a la parte alta de la casa. Las casas de mis dos abuelos en Santa María tenían sendos doblados. Entiendo que el significado es el mismo que el de la palabra desván.

- Trapatiesta: Es sinónimo de jaleo, desastre. El niño al entrar a casa formó una trapatiesta muy grande. En la RAE pone que es sinónimo de zapatiesta. Será una deformación de la palabra por aquellas tierras.

- Bosar: Es equivalente a rebosar, palabra más común. Aunque ambas provienen directamente de latín vorsāre o versāre con lo que entiendo que bosar es castellano antiguo por el hecho que se aproxima más al origen latino que rebosar. En concreto en Santa María se utiliza cuando un líquido que se está calentando como la leche o el caldo se sale del perol. Agradezco también las opiniones al respecto para ver si estoy realmente en lo cierto.

- Santa Teresita: Se refiere a la Mantis Religiosa. Se conoce así a este insecto por estas tierras y me parece tremendamente original llamarlo así.

Bueno, lo dejo aquí, os deseo a todos un feliz 2014

domingo, 29 de diciembre de 2013

Primer dia a l'alqueria de la iaia Martina

Colau encara es recordava del seu primer dia a l'alqueria. La seua àvia el va omplir a carantoines i petons que el xiquet no va rebre amb molt de gust. Ans al contrari, els petits pels punxeguts de la barbeta de la iaia Martina com era anomenada per tothom, li produïa una sensació barreja de rebuig i pesigolles que el pobre suportava estoïcament. Així, tot d'una, iaia Martina va agafar la motxilla farcida de la seua roba estiuenca, i va pujar l'escala tot demanant-li que la seguira. -Vine Colau, amb compte Colauet no siga cas que caigues. El xiquet va dubtar però tot agarrant fort la seua trompa la va seguir fins la part alta de la casa. En arribar a dalt, la iaia va espentar una porta que restava mig entornada. Al fons de la petita estança hi havia un llit al costat del qual una finestra els guaitava dolçament amb una llum matinera pertorvadora que al cap d'una estona va esdevenir cada vegada més i més suau fins i tot abellidora. A part del llit, perfecte, amb el seu covertor que tapava un coixí que s'endevinava tou i fresc, a l'habitació només una taula amb la seua cadira omplia aquell espai que a partir d'ara Colau anava a omplir. A una de les parets un homenot gros i bufó semblava mirar-los sorneguer des d'un quadre que semblava que tenia si fa no fa més de dos-cents anys a parer de Colau.

La Serra de Corbera

Des de darrere, Colau fitava son pare com conduïa amb pressa, com si el dia que acabava de començar, en realitat estiguera a punt de cloure. Per la finestra, fileres i fileres de tarongers perfectament ordenats passaven sense quasi trencar el paisatge monòton, però alhora bell i tant diferent al centre de la ciutat on vivia. Al fons de la plana calitjosa una filera de muntanyes punxegudes, fosques i ferèstecs semblaven alçar-se com un gegant adormit. El xiquet pensà qui hauria posat aquella formidable muralla en mig de la plana, qui hauria gosat a trencar d'eixa manera tan imponent la bella vista que albiraba per la finestra del cotxe de son pare. -És la serra de Corbera, Colau, li digué son pare. - De Corbera? Pensà Colauet. Qui seria Corbera. El seu cervell de xiquet, va comença a viatjar per mons de fantasia on un gegant a qui deien Corbera es gitava sobre un llit atapeit de tarongers. La batalla havia acabat i el gegant fatigat desprès de lluitar durant dos-cents anys no pogué més que seure i gitar-se a descansar. La resta de gegants del regne havien fugit i Corbera va aconseguir el que es va proposar, que eixes boletes de color taronja, tan sucoses i saboroses que penjaven dels arbres que creixien per tot arreu, romangueren als arbres sense que cap dels gegants dels regnes veïns s'atreviren ni tan sols a apropar-se per agafar-les. - Corbera, és un poble, Colau. És el poble de la iaia. Les muntanyes que veus, són la serra de Corbera. Prenen el nom del poble. En eixe moment, el gegant Corbera va desaparèixer de la ment de Colau. - Pare, On anem? Va preguntar el xiquet. Ara, anaven una mica més lentament. La carretera farcida de cotxe que anaven i venien, havia quedat arrere i circulaven per un carril més aviat estret de manera que els arbres quasibé els abraçaven. La verdor era encisadora i ací i alla, grups de ocells. més o menys petits suraven per un cel blau com mai havia vist. De sobte el cotxe el cotxe va trontollar una mica, travessaven un pont de ferro,les baranes del qual semblaven rovellades. Sota, un riu, cabalos, misteriòs, cridà l'atenció de Colau. Les vores del riu estàven plenes de grans arbres que semblaven escortes. Mai, havia vist una cosa igual i ara tant li feia la destinació d'aquell viatge. Només pensava en aquell corrent d'aigua que remugava amb força
- Fill meu, el pare ha de marxar, anem al mas de la iaia, a prop de Corbera. Allà restaràs una temporada. - - - Has de marxar pare? On?